12 de jul. 2011

Danses fotogràmiques

Deliciosa i una mica mojigatesca (molt per a indies):
Bande à part. Godard (1964)

arrasadora i quotidiana (et fa pensar que tu pots fer-ho igual):
Death proof. Tarantino (2007)

increïble (et fa pensar que tu mai no ho faràs igual):
Singin in the rain. Gene Kelly Stanley Donen (1952)

inconfessable:
Grease. Randal Kleiser (1978)

ridícula si no fos perillosament atractiva:
Pulp fiction. Tarantino (1994)

sexy, molt sexy...:
AfgrundenPeter Urban Gad (1910)
o tot el contrari:
Charleston. Tulio Demicheli (1959)
i un final de festa inquietant...: 
CaninoGiorgos Lanthimos (2009)

5 comentaris:

  1. em sento més tranquil·la ara amb aquesta classificació... només em preocupa aquesta que m'agrada tant, que no sé on posar-la: http://www.youtube.com/watch?v=YZzn2F3_FL0&feature=related

    ResponElimina
  2. Bona classificació. Després a la tarda provaré quina m'escau més.

    ResponElimina
  3. Núria, aquest me'l guardo per a la segona part, que anirà de danses col·lectives sense gaire sentit enmig de la trama de la pel·lícula :D

    Marta, per nosaltres el sexy, sens dubte... ;)

    ResponElimina
  4. Quan dius que creus que ho podries fer igual imagino que et refereixes a seure a una cadira com un estaquirot i mirar com ella es mou d'aquella manera que es mou, no?. Perquè el que fa ella, quan ho intenta fer una noia o un noi fent de noia (generalment amb unes copes ben poc digerides), el resultat és molt discutible... El que passa és que ell, l'estaquirot assegut, també acostuma a porta unes quantes copes i ho troba tot maravellós... Però no, t'aseguro que el resultat no és el mateix.
    Lo de Ballant sota la Pluga, això sí que és maravellós, o potser és l'efecte del Cacaolat que m'he pres...

    ResponElimina
  5. Buffff. He escrit pluga, què bé.
    I punt after interrogació.
    No pendré més cacaolat.

    ResponElimina