I astat raflaxiunàn i yo crec ca numés pal papé da plata ya va valdra la pena, yo no m'imaginu al món amsensa al papé de plata... Da fet, yo pansava cal papé da plata havia acsistit sempra a la natura, panjàn dals arbustus, almenus desda ca Colón va cunquistà Amèrica i va turnà amb patatas, tumàcats i papé da plata.
Pal ke fa al porc, cuàn al van antravistà ei ya va dí ca no pudia damustrà an las sevas carns ca l'homa pudia surtí da la Terra, prò sí ca al porc pudia arribà a Urà (a Plutó va di ca no parké no era un planeta). La gossa i al ximpanzè no as van prununssià parké van fe al viatxa ubligats, i an al mumén da pujà al cuet astavan da morrus.
L’An Igartiburu, ka ya ti dit ca és catadràtica an física par la univarsitat da Columbia, no té gaira upinió parké al seu ducturat cum laude no varsava an física extraatmusfèrica sinó an l’astudi dal cumpurtamén da l’atún cumú un cop ya mutat an yús da palangra (la seva cunclusió va sé ca no’s muvia mól, sempra tanín an conta c’astava mór i a dins d’una yauna).
Pal ke fa als Alcàntara, suspitu ca al Imanol Arias i al Jesusermida són jarmans siamesus sacrets (ficsa’t an la surpranén i alora aspalusnàn samblansa entra als 2) i ca ambritat són aspias da la URSS disfrasats da contraaspias da la Guàrdia Sivil ca volan damustrà ca tot va sé un muntatxa dal Kubrik, ca ambritat vulia ficà las imatxas a “Teléfono rojo” prò al Piterselers va dí ca as nagava an rudó a surtí a la palícula si no ucupava ey al yoc da l’Amstrong (Déu als aji pardunat a tots 2), prò adamés no com a astrunauta sinó com a CUSMUNAUTA. Ayabontas sí cal Kubrik ya va perdra la pasiènsia i va dí ca parkí noi passava, i tutal tot va cadà an cuatra imatxas paliculeras ca nos creu ningú.
Akesta és la meva apurtasió a un dia tan afamerideïcamén impurtàn. Boranit.
(si la Espe pot upinà, yo també)
M'agradaria que dediqués un altre article al paper de plata. Perquè el paper de plata ja no és com el d'abans. Abans tot era millor, fins i tot abans d'inventar-se, el paper de plata era millor. Ara, en canvi, el paper de plata no val res. Quan et desemboliques el bucadillo, ja es veu, que el paper de plata no és igual, ja no trobes trossets de paper de plata entre les dents, perquè el paper de plata ja no s'enganxa al pa o al pernil dolç. Ha perdut molt, el paper de plata. Ahir em va sobrar una mica de llumillu i vaig haver de gastar un munt de paper de plata, perquè el paper de plata d'ara ja no enganxa, i has de posar dues capes de paper de plata, una longitudinal i una transversal, i fer tota la volta per sota del plat. I es veu que abans era tòxic, el paper de plata, i ara ja no deu ser tan verinós, el paper de plata, però el membrillo es resseca, si l'embolico amb paper de plata.
ResponEliminaAixò passa des que el paper de plata surt per la tele, la culpa la té la tele, i no el paper de plata.
ResponElimina