Estic preocupada, perquè no sé si la maleta que porto me la deixaran embarcar, i no tinc ganes de facturar-la i perdre-la, com em va passar l’estiu passat a Roma. Mai no he recuperat el marcapassos, la caixa de cucs de seda, les dues claus angleses, la figura de jardí en forma de Venus i el joc de tretze argolles de tovalló. M’ho vaig haver de comprar altre cop tot. I encara espero que els de la companyia aèria m’ho abonin.
També em preocupen les activitats que em faran fer un cop a Playa Bávaro. Per mitjà d’un anunci que vaig penjar en noranta-vuit pàgines d’Internet, he contactat amb una persona que treballa a l’empresa que organitza les activitats que farem, la qual és contarctada per la nostra empresa, que també em té contractada a mi. Aquesta persona m’ha dit que una de les activitats és la següent: quan arribem ens donaran una camisa de monja missionera i una gorra del mateix color, i haurem d’agafar un 4 x 4 i anar a una escola de nens pobres a donar-los una sèrie de materials que no s’acabaran ni en tres generacions.
Nova preocupació: la N. em diu que el tràfic de bombetes halògenes és il·legal, i que només se’n poden passar fins a cinc. Jo en necessito sis. Ara el meu dubte és: intento colar-les o renuncio al viatge? Podria col·locar les bombetes d’una manera tal que quan la bossa passés pels raigs X, quedessin superposades unes a sobre les altres. Si ho fes bé, semblaria que només hi ha tres bombetes. Però hauré de se molt precisa. Potser unint-les amb una goma de pollastre... Però no, perquè la goma es veurà a la pantalla, i sospitaran que allà hi ha gat amagat. No; he d’aconseguir una caixa per posar-les que sigui exactament de la mida de sis bombetes, col·locades en dues files de tres. Una caixa on quedin ben encaixades i no es moguin ni un mil·límetre. D’altra banda, potser l’opció de renunciar al viatge és la més assenyada. Hi ha molts factors que em fan pensar a fer-me enrere.
Una altra cosa que em preocupa és la qüestió d’imatge personal: he de depilar-me (vés a saber on poden arribar les activitats que ens faran fer), anar a la perruqueria i comprar-me un vestit, per no fer el ridícul si ens munten un sopar d’etiqueta. He aparaulat un vestit de color verd gespa preciós, amb tres volants al pit i les mànigues bufades de la part de l’espatlla. Porta una cinta de color carabassa a la cintura, que acaba amb un llaç al darrere. La tela és suau i lluent, com la dels xandalls de fa anys. Ja he trobat una perruqueria al barri on et tallen els cabells de manera que no et vinguin a la cara. No hi ha cosa que em preocupi més que els cabells a la cara. Porten greix i amb el fregament el greix queda a la pell, i es va dipositant a les depressions que hi ha al voltant dels porus, fins que les depressions queden plenes de greix i els porus s’obstrueixen. El greix, a més, al cap d’uns dies es torna negre, i pot fins i tot arribar a infectar el porus, de manera que la pell del voltant s’infla i es posa vermella, i al cap d’uns dies s’hi fa pus. No hi ha cosa que em procupi més que el pus. Si el treus de sota la pell, tot allò que toqui ho infectarà, i cearà més pus. Si el deixes, es torna verd i és summament antiestètic... Bé, m’han dit que me’ls tallaran de manera que no em vinguin a la cara, així que m’ho he de creure. No hi pensaré més fins que arribi el dia d’anar-hi, que és demà passat. Em preocupa moltíssim.
També m’he d’anar a depilar. Com que feia sis anys que no em poso pantalons curts i quatre que no vaig a la platja, ja me n’havia despreocupat. He hagut de fer una incursió pel barri i ja he trobat una russa que depila. Semblava simpàtica. Em preocupa una mica que sigui russa, perquè no sé de què parlarem. Les nostres cultures són totalment diferents, i tinc por de ficar la pota si parlo de política, d’economia, d’art... o d’història! Mare meva, la història de Rússia val més no anomenar-la, podria ferir-li la sensibilitat. Tinc tres o quatre temes bastant neutres apuntats. Un és el gran nombre d’ambulàncies que corren per la ciutat, amb les sirenes bramant, amb aquell soroll tan desagradable que fan. Jo no m’ho crec que totes aquestes ambulàncies portin gent malalta d’urgència, és impossible que hi hagi tants terminals a Barcelona. Jo crec que simplement tenen ganes de passar, tenen pressa per anar a veure el futbol o vés a saber què. I això podria enllaçar-ho amb el tema del futbol, que també és bastant neutre... No, potser no. Decididament, no, perquè em sembla que l’equip de Moscou va fatal als campionats del món. I no sé ni si juguen als campionats del món. Bé, no sé si existeixen uns campionats del món. No sé si Moscou té cap equip de futbol. Aquest tema el tatxo, doncs. Potser a Sant Petersburg sí que tenen equip... Vaja, són suposicions.
Un altre tema que tenia pensat és el dels telèfons mòbils...
(Déu meu, quants tòpics més haurà de dir per anar-se’n de pet a l’infern???)
