El cap em pensa molt i molt de pressa...

...i sempre dialoga amb algú (això potser revela algun tipus de psicosi.

No?)

La spettatrice

De vegades t'espio i jugo a ser com tu. Renego de les lleis; tampoc no m'importa que hagis aconseguit oblidar que existeixo i que un dia vaig obrir un abisme davant teu. Mai ningú –oi?– no havia gosat traspassar els límits ni capgirar l'ordre de les coses, aquell ordre fràgil, artificiós i asfixiant que havies construït amb amb tanta cura i tenacitat, perquè sabies que t'hi jugaves el sistema nerviós. Jo, en canvi, inconscient, em ficava a casa teva i em prenia el teu cafè, escoltava els teus discos, llegia els teus llibres i dormia al teu llit. Quan tu sorties, jo entrava; quan tu tornaves, jo ja no hi era. No sabia quin era el meu desig, però el seguia sistemàticament. Vaig habitar la teva vida fins aconseguir, gairebé, fer-te'n fora.
  

I un dia ens vam trobar cara a cara. Jo verge i àvida, tu serena i fèrtil; poderoses totes dues. En una fracció de segon ens vam adonar que la conquesta era el menys important. Un instant paralitzador i alhora fecund en què vam posar tota la nostra densitat sobre les rajoles, ocupant l'espai que ens separava. Després, tot es va desmuntar, vam recollir les nostres coses i vam deixar la casa buida.
  

Potser has après a ignorar, però tot allò que tu ignores, jo també ho ignoro. Potser entre els noms que teixexes cada nit hi ha també el meu, i ens trobem, sense saber-ho, davant d'un mirall de reflexos asimètrics.

L'univers és un potaje descomunal

Si reduïssim el Sol a la mida d'un cigró, l'estel més proper seria un altre cigró situat a 540 quilòmetres. No podríem distingir a ull nu la Terra, ja que seria com una partícula de pols situada a més de dos metres del nostre «cigró». La Via Làctia estaria formada per uns cent mil milions de cigrons repartits en un cercle de set milions de quilòmetres de radi.

Notícia: Lou Reed i Laurie Anderson oferiran un concert audible només per a gossos

Pots clicar sobre la imatge per fer-la més gran (ho dic en singular perquè aquest bloc només el llegeix una persona, almenys simultàniament). 

Els nostres viatges

Cuando los famas salen de viaje, sus costumbres al pernoctar en una ciudad son las siguientes: un fama va al hotel y averigua cautelosamente los precios, la calidad de las sábanas y el color de las alfombras. El segundo se traslada a la comisaría y labra un acta declarando los muebles e inmuebles de los tres, así como el inventario del contenido de sus valijas. El tercer fama va al hospital y copia las listas de los médicos de guardia y sus especialidades.

Terminadas estas diligencias, los viajeros se reúnen en la plaza mayor de la ciudad, se comunican sus observaciones, y entran en el café a beber un aperitivo. Pero antes se toman de las manos y danzan en ronda. Esta danza recibe el nombre de "Alegría de los famas".

Cuando los cronopios van de viaje, encuentran los hoteles llenos, los trenes ya se han marchado, llueve a gritos, y los taxis no quieren llevarlos o les cobran precios altísimos. Los cronopios no se desaniman porque creen firmemente que estas cosas les ocurren a todos, y a la hora de dormir se dicen unos a otros: "La hermosa ciudad, la hermosísima ciudad". Y sueñan toda la noche que en la ciudad hay grandes fiestas y que ellos están invitados. Al otro día se levantan contentísimos, y así es como viajan los cronopios.

Al papé da plata

I astat raflaxiunàn i yo crec ca numés pal papé da plata ya va valdra la pena, yo no m'imaginu al món amsensa al papé de plata... Da fet, yo pansava cal papé da plata havia acsistit sempra a la natura, panjàn dals arbustus, almenus desda ca Colón va cunquistà Amèrica i va turnà amb patatas, tumàcats i papé da plata.

Pal ke fa al porc, cuàn al van antravistà ei ya va dí ca no pudia damustrà an las sevas carns ca l'homa pudia surtí da la Terra, prò sí ca al porc pudia arribà a Urà (a Plutó va di ca no parké no era un planeta). La gossa i al ximpanzè no as van prununssià parké van fe al viatxa ubligats, i an al mumén da pujà al cuet astavan da morrus.

L’An Igartiburu, ka ya ti dit ca és catadràtica an física par la univarsitat da Columbia, no té gaira upinió parké al seu ducturat cum laude no varsava an física extraatmusfèrica sinó an l’astudi dal cumpurtamén da l’atún cumú un cop ya mutat an yús da palangra (la seva cunclusió va sé ca no’s muvia mól, sempra tanín an conta c’astava mór i a dins d’una yauna).

Pal ke fa als Alcàntara, suspitu ca al Imanol Arias i al Jesusermida són jarmans siamesus sacrets (ficsa’t an la surpranén i alora aspalusnàn samblansa entra als 2) i ca ambritat són aspias da la URSS disfrasats da contraaspias da la Guàrdia Sivil ca volan damustrà ca tot va sé un muntatxa dal Kubrik, ca ambritat vulia ficà las imatxas a “Teléfono rojo” prò al Piterselers va dí ca as nagava an rudó a surtí a la palícula si no ucupava ey al yoc da l’Amstrong (Déu als aji pardunat a tots 2), prò adamés no com a astrunauta sinó com a CUSMUNAUTA. Ayabontas sí cal Kubrik ya va perdra la pasiènsia i va dí ca parkí noi passava, i tutal tot va cadà an cuatra imatxas paliculeras ca nos creu ningú.

Akesta és la meva apurtasió a un dia tan afamerideïcamén impurtàn. Boranit.

(si la Espe pot upinà, yo també)

Llegit d'esquitllada a la seva samarreta, mentre se la treia

Osserva il mondo

in un granello di sabbia


e il paradiso

in un fiore selvaggio.


Stringi l'infinito

nel palmo della tua mano


e racchiudi l'eterno

in un'ora di vita.

William Blake. Per què en italià, no ho sé (però m'ho imagino).

Upsasió pal yanguatxa pulíticamén currecta

Als humínids i humínidas vivian an tribus i tribas i cultivaban vardurus i varduras, manjàvan arrels i arrelas i algun/a ca altra mamut o mamuta. Tanian ralassions saxuals i saxualas prumiscus i prumíscuas prò també o tambena pudian taní famíliu o família.

Da vagadas as ralassiunavan amb als/las tribus vaïns i vaïnas, prò nurmalmén o nurmalmenta era par fe la guerra o guerru amb eys o eyas.

Als añs xixanta/antu as va trubà al/a la Sibèria/-èriu una cova feta par las parsonas i parsonus paleulítics/cas, onta havian dibuixat tota classe d’animals, inclús donas.