Havia tingut un dia dur a la feina i un llarg camí de tornada cap al petit pis on vivia. Un cop a casa, vaig encendre el llum i vaig veure que damunt la taula hi havia un sobre amb el meu nom. On era el rellotge? I el calendari? La lletra era la del meu pare, però feia 40 anys que era mort. No és estrany que em passés pel cap que potser, només potser, encara era viu i duia una vida secreta no gaire lluny d'allà. Com podia, si no, tenir sentit aquell sobre? Per tal d'asserenar-me, vaig seure, el vaig obrir i vaig treure'n la carta. "Estimat fill" deia al començament. "Estimat fill" i, després, res mes.
Mark Strand
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada