1 d’oct. 2011

(P. i) M.





















«Fins al fons de la cisterna,
t’hauries llançat, bleda!
Com l’esclat de mossegar una carn
viva,
aquella bèstia et cridava
i vas veure brollar la sang
(la teva sang),
al com-pàs del-cor.
¿Però que no ho veus, tonta,
que no té coneixement?
Gairebé dos metres d’amor,
ets,
i poc senderi.»




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada