Sergio Prim va a un museu d’art contemporani i en arribar al seu apartament pren notes en una llibreta que sembla Moleskine però que no ho és

em fa por l'art em faria por ser una artista que fa coses perquè podria arribar a
perdre'm a perdre la noció de realitat i hauria de relacionar-me amb les persones i entre
tots perdríem la noció de la realitat i jo perdria la noció de mi mateix això em produeix
pànic i estranyament com si ja ho estigués visquent per això quan faig mapes els faig
per a mi i per a molt poquetes persones i així puc controlar el meu entorn i controlar-me
a mi que ja és prou difícil per això intento fer coses normals que fa la gent normal i em
faig la il·lusió que sóc normal la gent em sembla ferotge i sencera com si em poguessin
atacar en qualsevol moment i dir-me ara et desintegraré i l'art també em pot desintegrar
si el veu algú no pas si no el veu ningú perquè llavors no és art ni bo ni dolent ni aspira
a ser-ho només és vomitar coses que es podririen a dins i coses que es van podrir fa
molt de temps i que dues persones em van ensenyar a expulsar a poc a poc ho vaig
aprendre i ja no ho oblidaré mai perquè m'ha quedat com a mecanisme fisiològic no
sé si al cervell o al sistema nerviós o en algun sistema que ningú no podria veure si
m'obrissin en canal de vegades estic més obert en canal que si ho estigués realment estic
exposat a tot i a tothom perquè em donin cops com un sac de boxa i si fos una artista
rebria cops constantment fins a perdre la consciència hi ha gent que controlen molt el
que fan i que després de fer una performance van a prendre copes o un carajillo i són
capaços de canviar de dimensió i se'n van a dormir conscients que allò era ficció però
jo sempre navego entre la ficció i una realitat que sé que no existeix i a dures penes puc
fingir que sóc una persona normal o simplement que sóc humà i no sóc un cúmul de
particules que desapareixerien si em bufessin una mica de fet em fa por qualsevol tipus
d'identitat fixa i que no pugui fluctuar em fan por les coses que m'ancoren les defujo o
les intento destruir la qüestió és no ser no existir que de fet és l'única cosa que sé que a
la llarga aconseguiré